AV Clot-Camp de l'Arpa

Associació de Veïns

EL NOSTRE BARRI

últim segell municipal utilitzat per l'Ajuntament de Sant Martí

Els barris del Clot i Camp de l’Arpa formen part del districte de Sant Martí, territori que l’any 1714 va passar de ser parròquia sufragària de Santa Maria del Mar a ser un municipi independent del pla de Barcelona. L¡any 1897, juntament amb les viles de Gràcia, les Corts, Sans, Sant Gervasi i Sant Andreu, va ser annexionat a Barcelona i es va convertir en un districte de la ciutat. El territori de Sant Martí de Provençals s¡estenia des de les muralles de Barcelona fins al riu Besòs, i des de el mar fins a la muntanya del Carmel.El Clot i el Camp de l’Arpa són dos barris de Sant Martí que tot i les característiques que els defineixen formen una unitat històrica.

El nom del Clot deriva de la paraula “fons” i fa referència a terres de conrreu probablement situades en fondals, que expliquen el caràcter rural que fins a principis del segle XIX va tenir aquesta zona. El Clot ja existia a l’època medieval, i aleshores era una partida rural coneguda per Clotum de Melis. Va rebre aquest nom perquè en el seu territori, molt ric en hortes que poveïen de queviures a la ciutat, s’hi van instal.lar ruscos d’abelles del quals s’obtenia mel de gran qualitat. Per aquest motiu ha arribat fins avui el nom del Clot de la Mel. El topònim de Camp de l’Arpa procedeix probablement de l’existència d’un dolmen en aquesta zona. Apareix citat en un document de l’any 1037 del Cartulari de Sant Cugat, amb la forma ad ipsa archa, amb motiu d’una confrontació de límits. El nom actual és una deformació de l’original. La Sèquia Comtal construïda al segle X pel comte Mir, era un antic canal que va servir primer per regar i abastir d’aigua a la ciutat i després per l’activitat industrial. La Sèquia transportava l’aigua des del riu Besòs fins a Barcelona i durant el seu recorregut travessava Sant Andreu i els barris de la Verneda i el Clot, fent possible el cultiu de la vinya i de molts productes de l’horta i dels conreus de regadiu. La presència d’aigua, tambè comportà la construcció de molins fariners.

Torre del Fang

Les masies i les torres senyorials concentraven l’activitat agrícola i l’explotació de la terra; algunes d’aquestes edificacions han arribat fins els nostres dies amb un altre ús, com la Torre del Fang, la Torre de Sant Joan -avui CEIP Casas- o can Miralletes, però la resta han desaparegut al llarg del temps-com la torre Sellés, can Robacols o moltes d’altres.  El Clot és el nucli urbà més antic del territori martinenc

Carrer del Clot (1900-1910)

Hi ha noticies que durant els segles XIV i XV van anar instal.lant-se al territori del Clot petits nuclis d’habitatges de tallers artesanals i botigues. L’any 1850 ja s’havien aixecat habitatges a banda i banda de la carretera de Sant Andreu, que després coneixerem com el carrer major del Clot; també hi havia una capella i un hostal, alhora que era punt de parada de molts carruatges. El Clot es va consolidar com el nucli del poble i per aquest motiu es va construir l’any 1877 la casa de la vila en aquest barri. La seva construcció va permetre obrir nous carrers per comunicar-la amb els altres barris. Són d’aquella època el carrer Municipi o el camí de la Verneda.

El Camp de l’Arpa formava part, juntament amb el Guinardó, del barri de Muntanya de l’antic municipi de Sant Martí de Provençals. La primera noticia sobre l’urbanització d’aquesta zona data de 1845, quan se sol.licita permís a l’Ajuntament per construir-hi les primeres casetes al barri de Muntanya. L’any 1846, Maria Micaela de Peguera i de Borràs, vídua de Peguera, i propietaria d’un ampli solar inicia la urbanització, i a canvi suggereix al consistori martinenc el nom dels quatre carrers que la configueren: JOan de Peguera, Beat Miquel (actual Coll i Vehí), Verge del Carme i Eterna Memòria.

Capçalera del diari El Pueblo Martinense (1880)

Al segleXVIII s’inicià a la part baixa de Sant Martí, el Poblenou, un procés industrial amb l’assentament primer dels prats d’indianes i posteriorment dels edificis fabrils. Els motius fonamentals que van portar els industrials a instal.lar les seves fàbriques a Sant Martí de Provençals van ser el baix preu dels terrenys, l’abund¡ancia d’aigua, la proximitat del port de Barcelona i el pagaments d’uns impostos molt baixos. Aquests factors van fer que el nombre de fàbriques anés en augment i el 1885 hi havia 60 fàbriques, i el 1888 ja n’eren 243. Les primeres fàbriques que es van instal.lar al Clot i al Camp de l’Arpa van ser les farineres, seguides per indústries tèxtils, les adoberies, les bobiles, les de productes químics i moltes d’altres.

A finals del segle XIX el barri s’havia convertit en un assentament industrial i obrer, consolidat urbanísticament amb l’instal.lació de les fàbriques i d’habitatges. Aquest fet va comportar un augment molt important de la població que molt sovint procedia de la resta de Catalunya i de l’Aragó.  Tot aquest procés industrial implica un canvi en la condició social de la població que esdevé predominantment obrera. Les associacions es multipliquen, fruit de les necessitats del moment, i vertebren una població que creixia molt rapidament i que no trobsava en l’Administració una resposta a les seves necesitats assistencials, educatives, culturals, etc.Les associacions obreres reivindicatives, les cooperatives, els ateneus, les entitats culturals i recreatives, els clubs esportius, els partits polítics, tots tenien un pes molt important. Moltes d’aquestes associacions van desapareixer, com per exemple el Casal Obrer Martinenc, l’Ateneu Obrer Martinenc, etc. D’altres han arribat fins els nostres dies, com les cooperatives La Formiga Martinenca el Foment Martinenc, i la Cooperativa l’Antiga del Camp de l’Arpa.

casetes baixes del carrer del Clot

Clot, 147

Sant Martí s’hauria d’haver vist afectat urbanísticament pel Pla de l’Eixample d’Ildefons Cerdà aprovat l’any 1859, però l’existencia d’uns eixos poblacionals existents que vertebraven el territori, respectats per Cerdà, els interessos dels propietaris, i l’oposició dels membres del consistori, van fer que la majoria de carrers nous no seguissin les propostes de Cerdà. Així els carrers de Còrsega, Roselló i Provença moren a l’alçada del traçat del carrer Rogent. D’altres, com el carrer de Mallorca, continuen més enllà fins a tocar amb el carrer Navas deTolosa, fruit de la destrucció de la urbanització preexistent del carrer Núria, que s’estenia entre el carrer de Rogent i Puigmadrona. Aquesta dualitat entre el Clot i el Camp de l’Arpa i l’Eixample barceloní ha comportat també una dualitat en el fet edificatori. Així, trobem un model d’habitatge auster, de poca alçada -generalment de planta baixa i un pis- ocupant solars de petites dimensions, i, d’altra banda, trobemel model d’habitatge propi de l’Eixample, tot i que la llunyania del centre de Barcelona en condiciona la qualitat formal i constructiva. Malgrat el pas del temps, han subsistit nombrosos passatges del segle XIX, la majoria al Camp de l’Arpa, com ara els passatges del Sospir, Torren d’en Trinxant, del Pistò i el de Can Robacols i Pinyol al Clot,  espais que proporcionen una imatge insòlita avui en dia.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

 
<span>%d</span> bloggers like this: